Ignasi Serra

Carlos Delgado es presenta a la presidència del PP de les Illes Balears. La seva única discrepància amb Estaràs és lingüística. Recoman que llegiu el seu grana rticle filològic, que és tota una tesi doctoral de llengua i història. No sé com un home pot tants de desbarats i no ser-ne conscient.

Properament es celebraran dos congressos de dos partits que tenen importància per a les Illes Balears: el del PP "requional", el d'Esquerra i el del PSM. Tres congressos que tendran incidència sobre les Illes Balears.

Demà és Sant Jordi, el dia dels enamorats català en el qual els homes regalen una rosa a les seves estimades i aquestes un llibre als seus estimats. Tot i que la tradició s'ha perdut una mica, el dia de Sant Jordi és una gran festa que serveix per posar en primer pla la lectura. És un dels dies de l'any en què es venen més llibres, encara que molts no siguin literatura, sinó monòlegs de Buenafuente o receptes de l'Isma Prados.

Com molts sabeu vaig militar en el PSM durant dos anys, del qual em vaig donar de baixa després que en un congrés decidís, de manera totalment democràtica i sobirana, formar el Bloc per Mallorca. Una candidatura que anava més enllà d'un pacte preelectoral´i que volia convertir-se en un mena de BNG, és a dir, un partit polític nou integrat per diverses forces polítiques "afines". El motiu pel qual em vaig donar de baixa no va ser el Bloc per se, sinó pel personalismes. El Bloc ja s'havia discutit abans de convocar les primàries, després de la victòria de Mateu Crespí, també de manera democràtica, els partidaris de Nanda Ramon, que no ella mateixa, decidiren aprofitar una ideologia que existia en el sí del partit per intentar no perdre força dins el partit. I guanyaren el congrés. Aquest va ser el motiu de la meva baixa, cap altra.

M'assabento de la publicació d'una obra titulada 'El nacionalismo lingüístico: una ideologia destructiva', de Juan Carlos Moreno Cabrera, acabada de publicar per l'editorial Península. El senyor Moreno Cabrera és catedràtic de Lingüística General per la Universitat Autònoma de Madrid (no es tracta de qualsevol pamfletista, doncs) i escriu les coses molt clares.

Ahir sortia en el Diari de Balears que el PSM pot tornar a concórrer en solitari a les properes eleccions autonòmiques. En el darrer congrés es va debatre l'opció de fer el Bloc, que va guanyar, amb els arguments que el país i el partit necessitaven aquesta coalició de llarga durada, amb compromís per a les generals, i amb intenció de fer un projecte a l'estil del BNG.

Crec que era dimarts que passant canals em vaig trobar amb una entrevista a Antonio Banderas a TVE. No serà una entrevista que passarà a la història, però em va cridar la atenció una cosa sobre la llengua, espanyola en aquest cas. Va dir que quan estudiava a Málaga, els professors estaven molt a sobre d'ells per evitar que fessin andalusismes, allò de la z en lloc de la s. Banderas ho ca contar com una anècdota graciosa que de tot d'una se n'hi escapava alguna, cosa del tot normal.Evidentment, no va posar el crit en el cel perquè els fessin tenir una pronúncia castellana, avui en dia això es fa tant amb andalusos com amb catalans que intervenen en programes en castellà com a castellanoparlants que tenen algun tipus de dèficit lingüístic.

Ja que en Toni m'ho ha demanat faré aquest escrit sobre Unitat, més envant un sobre Campanet. Unitat per les Illes és una coalició formada pel PSM, UM, Esquerra, Entesa i catorze partits locals independents. Aquests devuit partits han fet història al formar la primera candidatura de tots els partits d'obediència exclusiva a les Illes Balears i Pitiüses. Els resultats no han acompanyat, ja que varen obtenir la meitat dels vots necessaris, 25.000 i escaig, per obtenir l'escó al Congrés dels Diputats.

Vist el debat generat per l'article anterior, del qual alguns no han entès la metàfora d'exèrcit, que es refereix a un Estat propi, he decidit escriure aquest altre de la mateixa temàtica. En l'actualitat, tenim tres models d'Estats que podem seguir. A Espanya i als territoris catalans hi ha seguidors dels tres models.Aquests tres models són el Quebec, França i Portugal.

Aquesta és una frase molt famosa entre parlants de llengües no-oficials d'un Estat-Nació. En aquest cas l'exèrcit representa el poder de l'Estat que pot sobreviure sense cap problema en la seva llengua. Avui en dia, si l'anglès és la llengua dominant arreu del món és gràcies a la superioritat militar dels EUA. I és que els països forts exporten la seva llengua com una llengua forta. El mateix passa amb Espanya, tot i que abans de l'espanyol els estrangers consideren altres llengües més "útils" brevejen de tenir una llengua parlada per 400 milions de persones.