Ignasi Serra

Ahir sortia en el Diari de Balears que el PSM pot tornar a concórrer en solitari a les properes eleccions autonòmiques. En el darrer congrés es va debatre l'opció de fer el Bloc, que va guanyar, amb els arguments que el país i el partit necessitaven aquesta coalició de llarga durada, amb compromís per a les generals, i amb intenció de fer un projecte a l'estil del BNG.

Crec que era dimarts que passant canals em vaig trobar amb una entrevista a Antonio Banderas a TVE. No serà una entrevista que passarà a la història, però em va cridar la atenció una cosa sobre la llengua, espanyola en aquest cas. Va dir que quan estudiava a Málaga, els professors estaven molt a sobre d'ells per evitar que fessin andalusismes, allò de la z en lloc de la s. Banderas ho ca contar com una anècdota graciosa que de tot d'una se n'hi escapava alguna, cosa del tot normal.Evidentment, no va posar el crit en el cel perquè els fessin tenir una pronúncia castellana, avui en dia això es fa tant amb andalusos com amb catalans que intervenen en programes en castellà com a castellanoparlants que tenen algun tipus de dèficit lingüístic.

Ja que en Toni m'ho ha demanat faré aquest escrit sobre Unitat, més envant un sobre Campanet. Unitat per les Illes és una coalició formada pel PSM, UM, Esquerra, Entesa i catorze partits locals independents. Aquests devuit partits han fet història al formar la primera candidatura de tots els partits d'obediència exclusiva a les Illes Balears i Pitiüses. Els resultats no han acompanyat, ja que varen obtenir la meitat dels vots necessaris, 25.000 i escaig, per obtenir l'escó al Congrés dels Diputats.

Vist el debat generat per l'article anterior, del qual alguns no han entès la metàfora d'exèrcit, que es refereix a un Estat propi, he decidit escriure aquest altre de la mateixa temàtica. En l'actualitat, tenim tres models d'Estats que podem seguir. A Espanya i als territoris catalans hi ha seguidors dels tres models.Aquests tres models són el Quebec, França i Portugal.

Aquesta és una frase molt famosa entre parlants de llengües no-oficials d'un Estat-Nació. En aquest cas l'exèrcit representa el poder de l'Estat que pot sobreviure sense cap problema en la seva llengua. Avui en dia, si l'anglès és la llengua dominant arreu del món és gràcies a la superioritat militar dels EUA. I és que els països forts exporten la seva llengua com una llengua forta. El mateix passa amb Espanya, tot i que abans de l'espanyol els estrangers consideren altres llengües més "útils" brevejen de tenir una llengua parlada per 400 milions de persones.

L’endemà de les eleccions, Miquel Payeras publicava una anàlisi dels resultats d’Unitat que mereix ser, si més no, complementada. Les dades són diàfanes i no susceptibles d’interpretacions, tot i que encara fa curta la comparativa de la davallada de vots quan obvia els gairebé 3.000 vots d’ERC de l’any 1993 que s’haurien d’afegir als més de 30.000 d’UM i PSM. En tot cas, no és la mida de l’escaló el motiu d’aquestes reflexions, sinó el titular i la conclusió del periodista: «A Balears hi ha pocs, molt pocs, nacionalistes». No hi estic d’acord, perquè així com no tothom és d’esquerres o de dretes, en major o menor grau tothom és nacionalista. Un exemple recent: Javier Bardem, autoproclamat no fa dos anys «ciutadà del món contrari a qualsevol nacionalisme», quan li donaren l’Oscar el va dedicar a tot Espanya i a tots els espanyols! Si hagués fet el mateix un català amb la seva nació, hauria rebut de pertot! L’aplicació del terme nacionalista, avui i aquí, es redueix als que no som nacionalistes espanyols. I això passa precisament quan el nacionalisme més salvatge és l’espanyol; sobretot el del PP. Algú creu més nacionalista Pere Sampol que Maria Salom? Jo no. Si es posàs en marxa un «comptador patriòtic» segur que Salom s’omple tant o més la boca d’Espanya que Sampol de Mallorca. El nacionalisme és un sentiment transversal que no té res a veure amb la concepció ideològica esquerrana, centrista o dretana. Té una dimensió pròpia i distinta amb un pes mutable segons les circumstàncies. Tothom és nacionalista, sigui palestí, sigui israelià, sigui suec o sigui cubà! Fins i tot, per exclusió, els apàtrides són proselitistes de la no-pàtria. Enguany menjarem morena amb el segon centenari del 2 de maig de 1808, quan el poble de Madrid s’aixecà contra Napoleó. Va ser una revolta nacionalista espanyola contra l’ocupació. He posat aquest exemple per fer notar un segon concepte diferenciador entre els nacionalismes: el d’alliberament. Potser era l’adjectiu que no va posar Payeras per distingir-lo del d’opressió que és clarament majoritari!

Després d'uns quants dies de les eleccions i una vegada acabats els exàmens és temps per pensar i discutir un poc sobre l'actualitat política actual. Després de les victòries del PSOE i del PP, ja que han pujat d'escons els dos, s'obre una període de reflexió per totes aquelles candidatures que no han assolit el seu objectiu. Com és el cas d'Unitat per les Illes.

És difícil mantenir una coalició fora d'un parlament, en aquest cas del congrés dels diputats, però és necessari que Unitat segueixi el dia a dia del congrés dels diputats, igual que si tingués un diputat. Unitat ha de fer propostes a través dels mitjans de comunicació i denunciar possibles incompliments dels dos partits que han obtingut representació parlamentària.

Ahir se celebraren les eleccions amb el resultats que tots sabem. El PSOE ha obtingut 169 diputats i governarà, tot i que no amb majoria absoluta. A les Illes hi ha hagut un repartiment dels diputats entre els dos grans partits, i Unitat no serà l'encarregada de portar els nostres problemes al Congrés. Esper que algun dels vuit diputats faci aquesta tasca. Només em queda felicitar el PSOE per la seva victòria a l'Estat, a les Illes i a Campanet i esperar que, en aquesta legislatura, el president no ens maltracti i compleixi la seva paraula, entre d'altres coses.

Avui ETA ha tornat matar. Aquesta vegada ha estat un exregidor socialista de Mondragón, a Euskadi. Isaias Carrasco és un altre nom que s'afegeix a la llarga llista del terror a l'Estat espanyol. Assassinat per l'esquena per aquells que no són capaços de defensar les seves idees sense el poder de la força de les pistoles. Des d'aquest blog em solidaritze amb la família i amics de la víctima, així com amb els seus companys de partit a Euskadi i a la resta de l'Estat.