Ignasi Serra

L’endemà de les eleccions, Miquel Payeras publicava una anàlisi dels resultats d’Unitat que mereix ser, si més no, complementada. Les dades són diàfanes i no susceptibles d’interpretacions, tot i que encara fa curta la comparativa de la davallada de vots quan obvia els gairebé 3.000 vots d’ERC de l’any 1993 que s’haurien d’afegir als més de 30.000 d’UM i PSM. En tot cas, no és la mida de l’escaló el motiu d’aquestes reflexions, sinó el titular i la conclusió del periodista: «A Balears hi ha pocs, molt pocs, nacionalistes». No hi estic d’acord, perquè així com no tothom és d’esquerres o de dretes, en major o menor grau tothom és nacionalista. Un exemple recent: Javier Bardem, autoproclamat no fa dos anys «ciutadà del món contrari a qualsevol nacionalisme», quan li donaren l’Oscar el va dedicar a tot Espanya i a tots els espanyols! Si hagués fet el mateix un català amb la seva nació, hauria rebut de pertot! L’aplicació del terme nacionalista, avui i aquí, es redueix als que no som nacionalistes espanyols. I això passa precisament quan el nacionalisme més salvatge és l’espanyol; sobretot el del PP. Algú creu més nacionalista Pere Sampol que Maria Salom? Jo no. Si es posàs en marxa un «comptador patriòtic» segur que Salom s’omple tant o més la boca d’Espanya que Sampol de Mallorca. El nacionalisme és un sentiment transversal que no té res a veure amb la concepció ideològica esquerrana, centrista o dretana. Té una dimensió pròpia i distinta amb un pes mutable segons les circumstàncies. Tothom és nacionalista, sigui palestí, sigui israelià, sigui suec o sigui cubà! Fins i tot, per exclusió, els apàtrides són proselitistes de la no-pàtria. Enguany menjarem morena amb el segon centenari del 2 de maig de 1808, quan el poble de Madrid s’aixecà contra Napoleó. Va ser una revolta nacionalista espanyola contra l’ocupació. He posat aquest exemple per fer notar un segon concepte diferenciador entre els nacionalismes: el d’alliberament. Potser era l’adjectiu que no va posar Payeras per distingir-lo del d’opressió que és clarament majoritari!

Després d'uns quants dies de les eleccions i una vegada acabats els exàmens és temps per pensar i discutir un poc sobre l'actualitat política actual. Després de les victòries del PSOE i del PP, ja que han pujat d'escons els dos, s'obre una període de reflexió per totes aquelles candidatures que no han assolit el seu objectiu. Com és el cas d'Unitat per les Illes.

És difícil mantenir una coalició fora d'un parlament, en aquest cas del congrés dels diputats, però és necessari que Unitat segueixi el dia a dia del congrés dels diputats, igual que si tingués un diputat. Unitat ha de fer propostes a través dels mitjans de comunicació i denunciar possibles incompliments dels dos partits que han obtingut representació parlamentària.

Ahir se celebraren les eleccions amb el resultats que tots sabem. El PSOE ha obtingut 169 diputats i governarà, tot i que no amb majoria absoluta. A les Illes hi ha hagut un repartiment dels diputats entre els dos grans partits, i Unitat no serà l'encarregada de portar els nostres problemes al Congrés. Esper que algun dels vuit diputats faci aquesta tasca. Només em queda felicitar el PSOE per la seva victòria a l'Estat, a les Illes i a Campanet i esperar que, en aquesta legislatura, el president no ens maltracti i compleixi la seva paraula, entre d'altres coses.

Avui ETA ha tornat matar. Aquesta vegada ha estat un exregidor socialista de Mondragón, a Euskadi. Isaias Carrasco és un altre nom que s'afegeix a la llarga llista del terror a l'Estat espanyol. Assassinat per l'esquena per aquells que no són capaços de defensar les seves idees sense el poder de la força de les pistoles. Des d'aquest blog em solidaritze amb la família i amics de la víctima, així com amb els seus companys de partit a Euskadi i a la resta de l'Estat.

Avui acaba la campanya electoral. Sigui quin sigui el resultat haurà estat una campanya històrica per a les Illes Balears i Pitiüses, ja que, per primera vegada, els diferents partits d'àmbit insular han anat plegats. A més han rebut el suport de molts de partits independents de diferents municipis de les Illes. La possibilitat que Pere Sampol sigui diputat existeixen, encara que alguns mitjans i militants d'algun partit els hi costi reconèixer.

L’altre dia, parlant amb un amic, em feia una comparativa, m’explicava: imagina’t que l’Estat espanyol és una comunitat de veïns i les Balears som un pis de la finca, i que, en lloc d’administrar tu els teus propis doblers, t’obliguen a pagar el teu sou al president de la comunitat, que llavors, a mesura que cada pis necessita doblers, els va repartint segons el seu criteri.

Ahir vespre unes 175 persones ens reunirem a la Casa de Cultura per escoltar les propostes dels candidats d'Unitat per les Illes al Congrés dels diputats. Reunir tant de personal per unes generals no és tasca fàcil, ara bé, tampoc no sé si hi havia molta gent en els actes de PP i PSOE.

Ossifar ho diu en la seva cançó "Telefoname". Idò jo també "vuelvo" perquè una campanya electoral dóna joc per parlar i discutir, i entre les reflexions de tots ens podrem apropar un poc més a la realitat, com feien els filòsofs clàssics fins que arribà l'esglèsia i s'ho carregà tot.