Orgullós de saber d'on vénc
Quebec, França o Portugal?
ignasiserra | 20 Març, 2008 10:20
Vist el debat generat per l'article anterior, del qual alguns no han entès la metàfora d'exèrcit, que es refereix a un Estat propi, he decidit escriure aquest altre de la mateixa temàtica. En l'actualitat, tenim tres models d'Estats que podem seguir. A Espanya i als territoris catalans hi ha seguidors dels tres models.Aquests tres models són el Quebec, França i Portugal.
El Quebec és una província del Canadà habitada per francòfons. Al Quebec hi viu un 25% dels canadencs, mentre que el 75% restant és de parla anglesa. Des d'abans de la independència del Canadà d'Anglaterra i fins ben entrat als anys 70 del segle XX l'objectiu era aconseguir un país totalment anglòfon.
Al 1977, arran del poder obtingut pel Partit Quebeques, es promulgà la llei de la llengua francesa, atorgant-li l'unioficialitat al Quebec, la constitució del Canadà no parla de la llengua oficial del país, però a més, en aquesta mateixa llei s'hi estableix el procés de francesització, és a dir, fer que el Quebec funcioni totalment en francès, hi això vol dir administració pública, policia, cinemes, empresa privada... ja que si les empreses no funcionen en francès, i no només de cara al públic, sinó també de manera interna (contractes i normativa de l'empresa) aquestes surten de la legalitat vigent i són sancionades per no complir amb la llei. Evidentment tenen un organisme que vetla perquè es compleixi, i ho fa, no com la d'aquí que és per decorar. Amb aquetsa legislació, el Quebec, tot i formar part del Canadà funciona exclusivament en la llengua pròpia del territori, el francès.
El model oposat és França. Arran de la revolució francesa del 1789 s'inicià un procés de francesització, però molt diferent de la del Quebec. Amb el sorgiment de la idea de Nació=Llengua la legislació promulgà l'imposició del francès a tota la ciutadania, tot i que ja hi havia hagut antecedents abans de la revolució. Amb la revolució totes les altres llengües són prohibides a tots els àmbits. Fins i tot hi ha una imposició del francès de París com a francès per a tota la població. Imaginau aquí que alguns diuen que alguns volen que xerrem com a Barcelona. Amb molts altres factors, avui el francès parisens s'ha extès arreu de França i les altres llengües són totalment residuals i folklòriques. En unes quantes dècades més hauran desaparegut totalment. Aquest és el mirall de molts polítics de més enllà de Fraga i de molts de Fraga cap aquí.
Un altre exemple és Portugal, que també representa la idea de Nació=Llengua, però perquè s'independitzà d'Espanya fa uns quants segles. Tot i que Galícia continua sota jurisdicció espanyola. Un país que funciona en la única llengua del país que és el portuguès.
Són tres models amb seguidors tots tres, tot i que la configuració de l'Estat espanyol actual ens fa caminar cap al model francès. El model canadenc del Quebec és inadmissible pels hispanòfons, ja que això els faria renunciar a poder passejar-se per tot l'estat sense haver de canviar de llengua, i com que la seva és la més important del món senten que encara ens fan un favor.
Benvolguts lectors, escolliu el que més us agradi, encara que defensar no voler viure plenament en la llengua dels nostres avantpassats és difícil de fer, però estic convençut que alguns ho aconseguireu.
General | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (20) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Presentació
Campaneter del 1986. Estudiant de filologia catalana a la UIB.
Menú
Cerca
Calendari
| « | Agost 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Recentment
Categories
Els meus enllaços
Amics
Campanet
Entitats
- Institut d'Estudis Baleàrics
- Institut Ramon Llull
- Joves de Mallorca per la llengua
- Obra Cultural Balear
Filologia Catalana
- Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
- Associació de socilolingüistes en llengua catalana
- Diccionari Català-Valencià-Balear
- Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
- Institut d'Estudis Catalans
- Web del doctor Gabriel Bibiloni
Ja parteixes malament pensant que els estats haurien de ser Estats-Nació, aquest model fa un segle i pico que va passar a la història (sense majúscules).
La gent que actualment pensa que una nació ha de ser també un Estat independent fa que la història torni cap a enrere. Si s'aconseguís que ses obres de Pi i Margall fóssin d'obligatòria lectura a ses Universitats sa cosa seria bastant diferent. Però com estem tan saturats d'independentisme i models únics, després passa el que passa, que mos queixem de que Unitat tregui menys de sa meitat dels vots esperats i li donam sa culpa al vot útil.
Menys independentisme i més realisme.
I sinó, tornarà passar el que li ha passat a Unitat (quin desastre, Deu mevet!)
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2784655
http://paper.avui.cat/article/dialeg/120464/catalunya/hooligan.html
On dic que els Estats haurien de ser Estat-Nació. Jo parl de tres models d'Estat, i un d'ells és el model Estat-Nació, que és França. En cas del Quebec al Canadà no és Estat-Nació i a Portugal tampoc perquè només hi ha una llengua.
Tornant a Unitat fes una enquesta demanant a qui votaren, per què i si coneixen en Garcies.
Es tema d´Unitat interessa; hauries d´aobrir un post d´aquest tema; tothom pareix que hi té coses a dir...
Ah! I sobre Campanet també; n´hi ha molts que participam a es teu blog i som d´aquest poble... jo mateix, per exemple, jordi, joan,...
Donar per suposat, que la llengua és l'eix vertebrador del consens de una determinada societat política per constituir-se en un Estat sobirá, és al meu entendre, del tot equivocat.
Models n'hi ha tants com en volguem i sempre n'hi haura que sitisferan les nostres aspiracions.
Vet aquí un altre exemple per els que volen lligar, estat, nació i llengua:
Nació: Estats Units d'America.
Estat: Nou Mèxic.
Llengues oficial: Anglès i Espanyol.
Això és el que ja tenim aquí:
Estat: Espanya
Província: Illes Balears
Idiomes oficials: Català i espanyol.
Ara bé quina és la llengua pròpia i quina és la vertebradora, a Nou Mèxic no ho sé, aquí la primera és el català, la segona és l'espanyol.
Ah! I això de lligar Estat, Nació i Llengua són aquells que em diuen Estamos en España y no tengo por qué cambiar de lengua, no?
PORTUGAL, L'AUTONOMIA QUE ENS CAL!
La pancarta al camp del Barça ho deixava ben clar.
Sa demagògia ja ha caducat; ja han passat ses eleccions. Això de lligar Estat, Nació i Llengua ho promulguen es teus antics, nous...? amics d´ERC, PSM&company; no només aquells que diuen "Estamos en ESpaña". Per cert: tenen raó; si no volen canviar de llengua quan són aquí no tenen perquè fer-ho, ben igual que es mallorquins com jo no tenim es perquè de canviar-la quan estam xerrant en sa nostra llengua mare, que no única. Agradi o no ambdós tendríem aquest dret.
Toni, tens tota la raó d'aquest món, nosaltres, ni ells, tenim perquè canviar de llengua, ja que legalment ambdós tenim dret de parlar en les nostres respectives llengües mare, en el nostre cas, i en alguns casos d'ells, no úniques. Però quantes vegades la polícia, que ha de garantir els meus drets, m'ha fet canviar de llengua? O molts castellanoparlants, que m'han dit que "Estamos en España y el español es oficial y la tuya no", molt informats també. És qüestió de voluntat, ells, o molts d'ells, no entenen que aquí tenim una llengua pròpia i oficial.
Que un policia o qui sigui me digui "no te entiendo", en principi, és un problema seu, que quedi clar. Que després jo vulgui traduïr-li o no és una qüestió personal meva, que no té res a veure amb s´educació. Si fos es cas, molt probablement, li traduirïa i li explicaria que li CONVENDRIA almanco entendre es mallorquí, ja que, com tots sabem, no tothom té sa mateixa actitud. Crec que no es tracta ni d´imposar ni de baixar-se es pantalons. I, encara que no t´ho creguis, t´ho diu un pepero.
Toni, sóc conscient que molts del PP pensen això, però no ho pensen per Gènova. És el que jo solc fer, però a vegades l'actitud del meu interlocutor no és tan comprensiva com hauria de ser. Estic d'acord que no es tracta d'imposar, com fa la constitució, que ens obliga a entendre l'espanyol per llei, ni baixar-se els pantalons, que és renunciar a parlar la nostra llengua a casa nostra.
Anem a veure, és normal que sa constitució t´obligui a saber espanyol; vivim a Espanya i pareix que costa entendre això. Què no vos agrada aquesta constitució? Mala tarda! És sa nostra. Jo també m´hauria d´aguantar i me tocaria molt es collons viure a un país anomenat Cata... lo que sigui.
Bé, l'odi que tinguis cap a un determinat territori que té el nom amb el qual sempre han conegut l'antiga corona d'Aragó s'hi pot fer poc. Jo no ho crec normal que m'obliguin a apendre una llengua en una constitució, n'hi ha ben poques pel món que diguin quina és la seva llengua oficial i que és obligatori saber-la. A més, viure a Espanya no té res a veure amb l'obligatareitat de saber espanyol. A mi m'agradaria que cada territori tingués la seva llengua coma única oficial, com el Quebec, Suïssa o Bèlgica. I les constitucions es poden canviar, ara ni a PP ni a PSOE els hi interessa perquè ja els hi va bé.
Jo no tenc odi a cap territori; el que m´emprenya és que precisament a segons quina gent d´aquí, li agrada mé sa botifarra que sa sobrassada.Així és que me pareix que molts i moltes s´excusen amb es territori quan saben perfectament que allò que no cau bé és sa persona i sa manera que té de defensar alguna idea. El que passa és que com que som així de curtets i d´infeliços ens hem avesat a creure ses nostres pròpies mentides per no deprimir-nos. Per cert, si viure a Espanya no té res a veure amb l´obligatorietat de saber espanyol, en quina llengua se suposa que s´hi ha de viure ? A s´àmbit privat ja ho sabem, cadascú sa seva, però i a s´àmbit públic, què?
Haurem d´anar a cercar en Moratinos com a traductor multilingüe? No fotis...
Aquesta és l'estructura mental. Espanya=espanyol. Alguns diran que les altres llengües han de ser més presents o s'han d'eliminar, però el que és públic, en espanyol. Als països que t'he dit cadascú parla en la seva i en el seu territori només és oficial la seva, i l'Estat les empra totes. En Moratinos emprarà la seva. AIxò no vol dir que nosaltres no poguem apendre espanyol, al contrari, com més llengües aprenguem millor, fins i tot l'espanyol podria ser una llengua de tot l'Estat, com l'alemany a Suïssa perquè la immensa majoria de la població la parla, aquí, a Espanya, un 50%, més o menys, és castellanoparlant.
El problema és que ja tenim la concepció feta. A Europa mira quantes llengües oficials hi ha. Els eurodiputats maltesos parlen en maltès, que té 240.000 parlants i els traductors ho tradueixen a totes les altres llengües, ara ningú s'atrevirà a fer-los parlar en anglès, francès o espanyol perquè han de menester traductors multilingües. Europa, igual que Espanya, és plural, si no ho volen esser tenen dues opcions: Eliminar-nos o deixar-nos crear un Estat. Així s'acaba el problema. Enmig de les dues opcions hi ha la de reconèixer un Estat plurinacional, que és el que és Espanya. Però ni PP ni PSOE estan per aquesta feina, tenen moltes altres coses més importants que la configuració de l'Estat on tots hi poguem estar còmodes.
Anau pes mal camí; comeençau per lluitar (metafòricament) per ser legalment una altra nació, si això és lo que voleu i així ja no hauríem de tenir aquesta discussió. Ara abé, respectau sa gent que no pensa com voltros i acceptau ses decissions democràticament que, mitjançant ses urnes, sa gent opina i ja sabem quina és sa postura presa, qualsevol, manco sa desmembració de s´estat. Saps què? M´encantaria un referèndum sobre s´autodeterminació... saps que se´n callarien de boques...
No queda més remei que respectar-les, igual que no queda més remei que lluitar (metafòricament) per canviar-les si no hi estàs d'acord. També hauries de respectar els que no pensen com tu. Un Estat plural és possible, ara bé, si no ens ho creiem primer els que formam part de les altres llengües "espanyoles" és impossible que la gent castellana vulgui formar-hi part.Jo crec que parlar de Estat=Llengua demostra que som incapaços,tots,d'entendre la possibilitat de conviure gent diferent.Com demostra que hi hagi pocs casos d'Estats plurals al món.