Orgullós de saber d'on vénc
ignasiserra | 23 Març, 2008 12:03
Ja que en Toni m'ho ha demanat faré aquest escrit sobre Unitat, més envant un sobre Campanet. Unitat per les Illes és una coalició formada pel PSM, UM, Esquerra, Entesa i catorze partits locals independents. Aquests devuit partits han fet història al formar la primera candidatura de tots els partits d'obediència exclusiva a les Illes Balears i Pitiüses. Els resultats no han acompanyat, ja que varen obtenir la meitat dels vots necessaris, 25.000 i escaig, per obtenir l'escó al Congrés dels Diputats.
És cert que Unitat no ha aconseguit aquest objectiu, la representació, però sí que ha aconseguit moltes altres coses. Per començar centrar el debat de les eleccions estatals en els problemes de les Illes, fer reconèixer al president del Govern central que havia maltractat econòmicament les Illes, no ho va fer amb altres comunitats que tenien representació a la cambra, fer que els mitjans de comunicació parlin dels nostres problemes i, com digué el passat 12 de març Miquel Serra, tenir present què faran els vuit diputats de les Illes per les Illes.
Sobre el futur d'aquesta coalició és difícil fer un pronòstic, ja que el PSM va mostrar moltes reticències a entrar-hi. Jo esper que continui endavant per les eleccions generals, ja que per les autonòmiques són models diferents i tant PSM com UM tenen representació al Parlament i Consell Insular. Ara bé, de cara a les generals del 2012 és important que Unitat per les Illes faci un seguiment del que passa al Congrés i Senat com si hi fos present i d'aquí quatre anys presentar a la ciutadania una candidatura coherent i amb confiança per defensar-nos a Madrid. Tenim molts d'exemples, BNG és una coalició de partits galleguistes, Nafarroa-Bai de partits basquistes de Navarra, Coalición Canária és uan coalició de partits nacionalistes i regionalistes de les Illes Canàries que són presents al Congrés dels diputats i lluiten perquè l'Estat destini el que és necessari a les seves comunitats.
Unitat per les Illes és necessària, ha de continuar perquè les Illes s'ho mereixen i per aconseguir que els votants potencials que en aquestes han preferit Zapatero per evitar que Rajoy arribàs a la Moncloa votin l'única candidatura que defensarà els nostres interessos.
Campaneter del 1986. Estudiant de filologia catalana a la UIB.
| « | Agost 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
UM i el futur
Després del fracàs d’Unitat UM comença a mirar el futur seriosament. L’excursió va anar tal i com Maria Antònia Munar i Bartomeu Vicens, entre d’altres, volien que anàs. «Ha servit per demostrar a alguns dels nostres la necessitat de ser pragmàtics», deia uns del dos en el Parlament el dimarts després de les eleccions. Venia a dir que havia estat una mena de ritus iniciàtic en la política de veres, per a aquests dels seus, i que més val així: un dolorós tràngol anecdòtic i després a posar-se a fer feina seriosament. Sense més experiment ni excursions. Al cap i la fi per a UM les eleccions generals sempre han estat territori hostil, a les quals hi feia un 2% dels vots. Així que si Unitat li servia per donar una lliçó als seus nacionalistes, i, de passada, li permetia no gastar gaire en la campanya, doncs perfecte. I perfecte li ha sortit. Un dels que més empenyeren Unitat, en les reunions informals d’amics de l’estiu passat, va ser el diputat d’UM Josep Melià, el qual reconeixia en el seu article d’aquest diari, publicat el dijous passat, que la unitat nacionalista no serà possible per al 2011. I és que una cosa són les excursions i una altra de molt diferent allò que és el menjar, que, com se sap, amb això no s’hi juga. Per tant UM concorrerà a les eleccions autonòmiques d’aquí a tres anys en solitari. Com sempre, amb l’excepció de 1991 i que a punt va estar de costar-li l’existència.
I com que UM és un partit que sap destriar perfectament entre el que és seriós i el que no, anirà sola a les eleccions però a més i abans haurà de resoldre l’embolic que té muntat en el seu si. El congrés de desembre passat no es va resoldre bé. El president, Miquel Nadal, ha protagonitzat diversos episodis a l’últim mes que han deixat bocabadats a propis i aliens. Desmarcament histèric a Palma, cercar les pessigolles a Francina Armengol al Consell i donar un ultimàtum públic a Francesc Antich per la futura llei d’habitatge. A més d’anar-se’n d’excursió –aquesta sí, de veres– amb la seva avioneta amb Catalina Cirer a Menorca, a dinar i xerrar una mica de tot, segons digueren. Pareix com si Nadal volgués forçar una forma de fer política a l’estil de Maria Antònia Munar, però sense ser ella i, encara molt pitjor per als interessos d’UM, sense adonar-se’n de la debilitat relativa en què està. Perquè hores d’ara UM senzillament no té la capacitat que tenia durant el Pacte de Progrés. La conjuntura actual és molt diferent. Perquè el PSOE està molt reforçat i els líders socialistes no són com eren abans. Per exemple, en el Consell, si li segueixen cercant les pessigolles a n’Armengol, les hi trobaran, però no riurà, la d’Inca. Fa l’efecte que res li agradaria més que la posassin entre l’espasa i la paret. Qualcú se menjaria l’espasa i se quedaria sense paret. O què dir de Palma, a on Aina Calvo ha fet saber clarament que no passarà per on Nadal vol que passi i que si ell estira més i més la corda, serà ella la que la talli i a veure què passaria. I ho farà, si arriba el cas. I no passaria res. Com en el Consell. Res no passaria. Perquè UM no té capacitat de forçar una moció de censura enlloc, perquè sap que seria el seu fi. I en el Parlament UM és Maria Antònia Munar, Bartomeu Vicens i Josep Melià. I per molt que se digui que el partit està unit i que els diputats estan a les ordres i tal i qual, la realitat és que sobre els escons qui mana és qui els ocupa. No arribarà el cas de l’espectacle de diputats per una banda i la prefectura d’UM per una altra, però Francesc Antich, per si un cas, també ja ha fet saber que traurà endavant la llei d’habitatge, sí o sí. El repte, doncs, que té plantejat UM és el d’arreglar aquesta estranya situació del seu liderat intern que ningú no arriba a percebre. I això, per a un partit tan petit, és tremendament perillós. Perquè si arriba d’aquesta manera a la recta final cap al 2011, se li complicarà molt l’existència. Fa la sensació que necessita urgentment, més que una excursió, un retiro espiritual dels seus dirigents, formals i de veres, per aclarir-se.
Miquel Payeras. Periodista.
Diari de Balears (23-III-08)
Hi ha 25.000 persones que han confiat en Unitat per les Illes. Hem de ser coherents i no decebre la confiança d'aquests electors.
S'ha de continuar treballant.
En un post teu anterior recomanaves la lectura d'una reflexió d'en Balutxo sobre les eleccions. Ara he rebut aquest altre d'E-Criteri: http://www.e-criteri.cat/
M'ha agradat sobretot un consell: hem de deixar de dir-nos nacionalistes!
Jo demanava un post sobre Campanet; sobre Unitat, crec que, simplement, no té futur perquè, com ja vaig dir abans, s´oli i s´aigua no se mesclaran mai.
En segons quines qüestions, l'oli socialista i l'aigua popular es mesclen ben mesclades.
Tant de bo se mesclassin en segons quines qüestions; senyal de que es sentit comú hauria tornar a fer acte de presència.
Oh Gran oracle !! Encara trobam a faltar una de les teves "brillantissimes" disertacions sobre els magres resultats a Campanet a les Generals.Jo que tú ja en faria dos o tres diferents ( segur que ho saps fer )i així a mesura que te vagis canviant de camisa sempre podràs tenir arguments allà on més té convindrà.Això si, ves molt alerta amb el que facis pel PP , pensa que ja serà la teva darrera oportunitat.Força i endavant, tu si que ets un home amb idees fermes.