Ignasi Serra

Crec que era dimarts que passant canals em vaig trobar amb una entrevista a Antonio Banderas a TVE. No serà una entrevista que passarà a la història, però em va cridar la atenció una cosa sobre la llengua, espanyola en aquest cas. Va dir que quan estudiava a Málaga, els professors estaven molt a sobre d'ells per evitar que fessin andalusismes, allò de la z en lloc de la s. Banderas ho ca contar com una anècdota graciosa que de tot d'una se n'hi escapava alguna, cosa del tot normal.Evidentment, no va posar el crit en el cel perquè els fessin tenir una pronúncia castellana, avui en dia això es fa tant amb andalusos com amb catalans que intervenen en programes en castellà com a castellanoparlants que tenen algun tipus de dèficit lingüístic.

En el cas de la llengua catalana, la situació és molt diferent. Per començar no tenim un estàndard oral, ni tan sols escrit encara que la situació està més establerta, i aquesta situació anormal fa que una mateixa sèrie, pel·licula o el que sigui tingui accent de Barcelona, de Mallorca o de València. De Lleida, Menorca o apitxat no n'he sentit cap encara. Per què aquesta situació? Evidentment és una cosa psicològica, ja que pel fet que la societat no té una acceptació de pertànyer a una mateixa comunitat lingüística que els tarragonins o alacantins. Tot i que no qüestionin la unitat de la llengua, ningú no vol renunciar a la seva manera de parlar la llengua. Allò que molts gonelles diuen "mos volen fer xerrar igual que a Barcelona". La necessitat d'un estàndard oral és indispensable en qualsevol llengua i per fer-lo, els lingüístes, que són els que en saben, han d'acordar una manera de usar la llengua en públic, en col·loquial tothom la d'emprar en la seva variant. Com e spot suposar fer un estàndard no és una cosa fàcil, sinó que s'han de tenir clars un criteris acordats i fer-los servir al màxim i no només en el lèxic, sinó en morfologia verbal que és on hi ha la gran problemàtica. En anglès, espanyol o francès ningú no s'escandalitza quan en la televisió diuen una paraula per designar un objecte que ells designen amb un sinònim.

Carlos Delgado també és una persona molt interessada per la llengua, ja que de les cinc condicions que va posar per donar suport a Estaràs, tres són en matèria de llengua. Com a bon representant de la "Nueva Mallorca", Delgado va proposar derogar la llei de Normalització Lingüística, perquè suposa la desaparició de l'espanyol, avui per avui una llengua que gairebé no és present a les Illes, no hi ha parlants, ni mitjans de comunicació ni forces de seguretat amb aquesta llengua com a única llengua vehicular, entre moltes altres coses. Una altra era substituir la terminologia de l'estatut, canviar "llengua catalana" per "llengua balear", segurament el senyor Delgado ens presenterà un estudi interessantíssim sobre la diferencicació entre català i balear. Jo com que no les conec no entraré a valorar-les. La tercera era crear un nou model de sistema educatiu, que es pugui fer en espanyol, en balear i en bilingüe. És a dir, crear guetos lingüístics entre els que pertanyen a la cultura espanyola, i els que hi volen pertànyer, els baleàrics i els que vulguin estudiar en les dues, segurament els fills de Delgado seguiran aquesta línia.

Per acabar parlarem de la princesa Letícia Ortiz. Tot i el meu poc sentiment monàrquic, he de celebrar que la princesa, igual que el príncep, sigui conscient de la pluralitat de l'estat espanyol i fes ús de la llengua catalana en un acte a Barcelona. A més, s'ha de dir que el seu domini lingüístic era més que correcte, molt més correcte que el català montillesc, per exemple. La meva enhorabona i gratitud a la corona per aquest detall.