Ignasi Serra

Com molts sabeu vaig militar en el PSM durant dos anys, del qual em vaig donar de baixa després que en un congrés decidís, de manera totalment democràtica i sobirana, formar el Bloc per Mallorca. Una candidatura que anava més enllà d'un pacte preelectoral´i que volia convertir-se en un mena de BNG, és a dir, un partit polític nou integrat per diverses forces polítiques "afines". El motiu pel qual em vaig donar de baixa no va ser el Bloc per se, sinó pel personalismes. El Bloc ja s'havia discutit abans de convocar les primàries, després de la victòria de Mateu Crespí, també de manera democràtica, els partidaris de Nanda Ramon, que no ella mateixa, decidiren aprofitar una ideologia que existia en el sí del partit per intentar no perdre força dins el partit. I guanyaren el congrés. Aquest va ser el motiu de la meva baixa, cap altra.

A les darreres autonòmiques, en aquest blog, vaig donar suport al PSOE perquè considerava que era la millor opció. Però, sobretot, opinava sobre l'actualitat política de les Illes, de Mallorca i de Campanet. A les generals vaig doanr suport a Unitat per les Illes perquè des del PSOE es va dir que res de llengua catalana al congrés, per tant, no és un partit que defensi la pluralitat de l'Estat, per jo qüestió molt important, i també perquè el president havia reconegut que les Illes Balears havien estat maltractades econòmicament. És a dir, no hi havia una redistribució de la riquesa, sinó un maltractament. Davant això, vaig considerar que era millor que Pere Sampol i Unitat fossin al congrés per defensar-nos, ja que el PP i el PSOE no ho feien. D'aquí el meu suport.

Molta gent ha dit que no sé què vull, que vaig on em convé. D'aquests "viatges" encara no n'he tret cap benefici, per tant no hi veig cap conveniència. Hi ha gent que és d'un partit determinat i defensa el que diu aquest partit fins i tot quan no tenen arguments. Jo no. Jo defens el que consider defensable i critic el que consider criticable. No sóc del PSOE, no sóc del PSM, no sóc d'Esquerra ni de cap, ara bé, un dia defensaré alguna decissió d'un partit concret i l'endemà el criticaré per una altra qüestió. Encara que no agradi. Jo sé què vull, que ho faci públic és una altra cosa. La gent pot interpretar el que jo digui, però mai no podrà interpretat el que jo pensi.

És cert que vaig xerrar amb gent del PSOE de Campanet, per fer feina amb ells, però vaig expressar a la seva secretària general els meus dubtes sobre la ideologia del PSOE, si em sentiria còmode dins el PSOE. En cap moment em va dir que no em volien, ara bé, tampoc li entusiasmava la idea a ella.

Per acabar, davant la inquietud de molta gent, només vull dir que jo opin i pens i que no em caso amb cap partit, no tenc cap intenció, a dia d'avui, de deicar-me a la política, per tant no tenc necessitat de posseir cap carnet de cap partit per defensar, encara que sigui sense arguments, les dictes i dogmes de les executives.